• Narrow screen resolution
  • Wide screen resolution
  • Increase font size
  • Decrease font size
  • Default font size
  • default color
  • red color
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
La Castanyada PDF Imprimir Correu
escrit per Administrador   
Saturday, 01 November de 2008
La Castanyada és una festa popular dels Països Catalans que se celebra el dia 1 de novembre, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada, o a altres dies propers per fer-la coincidir en dies festius. A l'igual que el "Halloween" dels països anglosaxons, prové d'un antic ritual funerari anomenat "Samhain" pels pagans. Com sempre ocorre en aquests casos, el cristianisme solapa aquesta celebració anomenant-la "Tot Sants".

Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és la mistela (moscatell). Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment envoltes en paper de diari. En molts llocs, el dia de "Tots Sants", els confiters organitzaven rifes de panellets i fruita confitada.

Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del fet que durant la nit de "Tots Sants", vigília del dia dels morts, a l'edat mitjana es tocava a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajudaven els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumien aquests aliments per no defallir.

Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abric i amb mocador al cap, a mode de bruixa, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer.

Avui en dia, en algunes escoles del País Valencià es segueix representant l'arribada de la castanyera, que carregada de castanyes baixa de la muntanya per a oferir-les als xiquets i les xiquetes. A la Vall d'Albaida aquesta celebració s'acompanya de danses al so de tabals i dolçaines.

Hom recorda que anys enrere en alguns pobles catalans s'acostumava a buidar carabasses o pebrots i se'ls guarnia amb una espelma encesa en el seu interior. Es col·locaven llocs no gaire il·luminats on se sabia que hi passava gent la nit de "Tot Sants", per a esporuguir-los, especialment a la canalla. És una pràctica perduda que avui en dia sembla reviscolar amb la importació d'aquelles imatges de carabasses amb cares terrorífiques pertanyents al Halloween cinematogràfic americà.

Modificat el ( Saturday, 01 November de 2008 )
 
< Anterior   Següent >

Accés d'usuaris

Qui hi ha connectat?

No hi ha usuaris connectats