Mareterra.cat

Consisteix en un tronc al que se li han dibuixat uns ulls i unes celles, incorporant dues potes davanteres i un nas, és coronat amb la típica “barretina” catalana i es vestit amb una manteta perquè no es refrede.

Es tracta d'una tradició pagana que ha acabat incorporant-se a les festes nadalenques. Durant els dies previs al solstici d’hivern, "Yule" per als pagans, els més petits de la casa li van donant de menjar, com més millor, perquè així aquest personatge serà més generós. Normalment els xiquets i xiquetes li donen de menjar el que ha anat sobrant dels seus plats (bona excusa per a deixar-se una mica), encara que en algunes comarques el Tió és alimentat de restes de fruites, pellofes, etc.

Són els pares qui retiren el menjar ofrenat al Tió mentre els fills estàn en l'escola o fora de casa, deixant algunes molletes com a prova de l'àpat, així la canalla al tornar creu que ha estat el Tió qui s'ho ha menjat, i ací radica la màgia d'aquesta entranyable tradició.

En els seus orígens, la nit de Nadal, després del sopar i abans d’anar a la “Missa del Gall” (com marcava la tradició) la família es col•locava al voltant del Tió i aquest era copejat per un bastó, mentre es cantava una cançó popular.

"Caga tió, un bon cagalló, si no tens avellanes ni tens torró tira't un pet i que sone ben fort."

Baix de la manteta el Tió anava “cagant” xicotets regals, normalment dolços, neules, torró, etc, els quals deixarien bén contents als xiquets per a totes les festes.

El Tió era originàriament un tronc que cremava en la xemeneia de la casa i regalava calor, llum i, simbòlicament, tot el necessari per a la celebració (els dolços). Avui dia aquest sentit és molt més materialista. El seu nom prové de del llatí titio. Antigament els pagans catalans, en fer cagar el Tió, el cremaven per a celebrar i simbolitzar la resurrecció del déu Sol en el solstici d’hivern. Moltes altres tradicions, totes d'origen pagà, celebren el nadal al voltant d'un tronc, com pot ser el famós abet sota el qual podem trobar els regals del Pare Noel, es evident que ambdues tradicions tenen els seus punts en comú. La llum del foc que cremava el tronc antigament ha sigut substituïda actualment per les llumenetes elèctriques de colors.

L'Arbre de Nadal, el tronc, o més nostre, el Tió, és una tradició que forma part de l'ancestral culte a la natura i per analogia als arbres, éssers sagrats que servien de temple als antics pobles indoeuropeus: l'alzina, el roure i el pi són els eixos principals de les tradicions paganes trobaven inspiració i elements bàsics per als seus rituals i uncions.